Més Imatges Al 1973 Ricardo Bofill va trobar una fàbrica de ciment de principi de segle en desús, més de 30 sitges, galeries subterrànies, sales de màquines gegantesques, va decidir transformar-la en el seu lloc de treball. El procés de remodelació va durar dos anys. La fàbrica, llavors abandonada, era una suma d'elements surrealistes: escales que pujaven enlloc, potents estructures de formigó que no sostenien res, troços de ferro suspesos al buit, espais deserts plens de màgia.
La transformació va començar amb una demolició selectiva de l'antiga estructura, fins a deixar visibles les seves formes ocultes. Una vegada definits els espais, es va iniciar el procés de selecció d'aquests al nou programa. Van quedar 8 sitges per a oficines, sales de reunions, locals tècnics, laboratori de maquetes, arxius, i un espai anomenat "La Catedral" per la seva monumentalitat, que allotja exposicions, concerts, projeccions i tota classe d'actes culturals lligats a l'activitat professional de l'arquitecte. La difícil tasca de crear un entorn vegetal on abans hi havia només ciment era part integrant del projecte. Gràcies a les plantacions, la nova fàbrica, rodejada d'eucaliptus, palmeres, oliveres i xiprers s'ha convertit, al llarg dels anys, en un veritable oasis.
La Fàbrica és un lloc màgic...M'agrada que aquí la vida estigui perfectament programada, ritualitzada, en total contrast amb la meva agitada vida de nòmada
Ricardo Bofill 
