Barri Gaudí

Primera experiència del Taller d'Arquitectura en el disseny de ciutat a gran escala. L'encàrrec consistia en la construcció d'un conjunt d'habitatges molt econòmics destinades a pal•liar el dèficit d'allotjaments provocat per les onades immigratòries dels anys seixanta, similar a nombroses operacions d'aquest tipus que van originar una infinitat de barris suburbials inhabitables. La primera premissa va ser evitar el model ciutat-dormitori mitjançant la proliferació de locals comercials, bars, equipaments recreatius, supermercats i grans espais públics.
L'existència de la major quantitat de serveis possible havia de facilitar la creació d'una espècie de ciutat dins d'una altra ciutat, disminuint la necessitat de desplaçaments de la població del barri.
Es va intentar reproduir l'ambient de comunicació que propicia la xarxa urbana dels antics pobles, creant tres sistemes viaris interdependents. La xarxa principal consisteix en unes avingudes ràpides perimetrals reservades a la circulació dels vehicles. La xarxa secundària es destina al tràfic lent, aparcament públic i circulació de vianants i la tercera, per a ús exclusivament per als vianants.

Els habitatges del Barri Gaudí es concentren en torres de vuit plantes comunicades entre si per construccions de quatre nivells que permeten la circulació per als vianants entre els diferents edificis a través de les terrasses, sense necessitat de descendir al carrer. Les àrees orientades al Nord es destinen majoritàriament a la circulació per reservar els espais més assolellats a l'allotjament, especialment a les sales d'estar, balcons i terrasses.
Es van establir diversos tipus d'habitatges amb mòduls de dos, tres i quatre dormitoris. La necessitat de diferents superfícies i la combinatòria de disposició dels habitatges al voltant dels nuclis de connexió va conduir a la creació de vuit tipus diferents d'habitatges, aconseguint que mai no hi hagués identitat entre habitatges contigus, ni tan sols verticalment.