1988-1991, Barcelona, España
L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal•lació de dotze passarel•les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar-se. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer per als vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal•lacions. Un dels mòduls triangulars es destina en especial al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre's en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana costat aire, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i el carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera en la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin d'embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre totes les seves instal•lacions. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirat en la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegida per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza en la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.