1985, Paris, França
La notable inserció dels espectaculars monuments barrocs a qualsevol ciutat s'explica per la seva funcionalitat eminentment escènica, creant un fons teatral on s'exhibeix el poder que va ordenar la seva construcció, o bé on poden exhibir-se els ciutadans aprofitant aquest decorat sense igual. La sensació de ciutat consolidada que ofereixen els grans palaus barrocs porta al Taller d'Arquitectura a pensar en un desenvolupament del model per crear un gran monument urbà destinat a convertir-se en centre del degradat districte de Montparnasse de Paris, en procés de profunda remodelació. Gràcies a un joc de canvis d'escala, el "palau" allotja dos edificis d'habitatges situats al voltant de dues places interiors, una el•líptica i una altra en forma de teatre. L'exterior de l'edifici no deixa intuir les dues places interiors, sinó que s'ordena segons el traçat urbà, formant una petita placeta còncava a cada cantonada i una gran plaça circular a la façana principal. La plaça s'ha completat amb edificis d'altres arquitectes que han seguit la idea inicial del Taller. La conversió d'un carrer existent a la porta principal del conjunt va aconseguir augmentar de forma substancial la superfície per als vianants al barri.
274 habitatges agrupats al voltant de dos patis interiors que defineixen dos edificis de 7 plantes de característiques diferents: L'Amphithéâtre i Les Colonnes. La planta baixa dels dos edificis està ocupada per comerços i disposa d'aparcament subterrani per a 300 cotxes. L'Amphithéâtre es va destinar a habitatges socials i Les Colonnes a habitatges de venda lliure. La geometria dels apartaments es basa en una combinació de mòduls. El mòdul bàsic és de 65 m2 que suposa un habitatge de tres dormitoris. Tots els habitatges tenen doble orientació, amb la zona d'estar en la part que dóna als patis interiors. La fatxada interior dels habitatges que formen la plaça líptica es va realitzar a mur-cortina, ritmat per columnes de vidre de dos metres de diàmetre que permet disposar d'una glorieta acristalada a cada habitatge. Algunes ocupen dos nivells, amb un balcó interior enfront del mur-cortina.
