En una situació equivalent a la del Palladio’s Redentore, enfront de la Plaça de San Marcos, o qualsevol illa mirant a la ciutat de Venecia, aquest estudi d’un projecte de vivendes mira directament a través del riu Hudson cap a Manhattan, la ciutat més famosa del món pel seu skyline.
Una possible primera fase es concep com un palau excavat com una roca immensa en la sorra negra en quatre places. Aquestes s’orienten cap a punts característics de la ciutat, Midtown, Downtown. Són perpendiculars a través del riu, d’acord amb una estructura geomètrica precisa que dóna a cada espai un punt en el qual es concentri, i no obstant els uneix a tots en un gran edifici.
La part del darrere de l’edifici és vista com una paret de composició trencada, on tres torres marquen l’entrada a dos aqüeductes, emmarcant el projecte. La façana principal té quatre places de composició clàssica, mirant al sempre canviant paisatge del riu, al reflexe de la sortida del sol en els gratacels, a la llum del dia, als capvespres o als seus resplendents interiors per la nit.
Les dues places de cada costat estàn dissenyades com a zona residencial, vivendes privades, ofertes a la vista. La del Sud, orientada cap a Midtown, encara amb un plànol d'aigua sobre el centelleig de les ones del Hudson, reflecteix la façana de l'edifici compost en quatre seqüències interrompudes en el seu centre per un temple sòlid i colossal. La del Nord, s'obre, pel qual les vistes individuals es donen cap a totes direccions.
Una roca esculpida, quatre espais clàssicament tractats en l'escala de Nova York, diferents edificis quan es perceben des de lluny a un paisatge més complicat quan s'apropa, amb columnes de cristall, arcades, retrocesos; aquest projecte fa referència al desert, a la Llacuna de Nova York i Venècia, al vocabulari i ordre renaixentista, interposant-se entre la Naturalesa i l'Home.
