<![CDATA[Notícies Ricardo Bofill Taller de Arquitectura]]> http://www.bofill.com ca-ca <![CDATA[Bofill creu que Pekín... ]]>
Amb motiu d’una visita a les obres del projecte turístic que s’està construint en la illa de Port Santo, de l’arxipèlag de Madeira, Bofill va dir que a la capital xinesa està el “star system” dels arquitectes. Els professionals de major prestigi estan exhibint-se allà”

L’arquitecte creu que Pekín és la ciutat que ha canviat més ràpidament al llarg de la història i que serà tant complexa i causarà igual d'entusiasme que la capital mundial del cinema Hollywood (EEUU).
Bofill, que va assenyalar que per al seu treball necessita “disciplines humanístiques” tant com especialitats tècniques, va dir que treballa amb un filòsof nipó que “l'ajuda a comprendre la societat” del país asiàtic, sense el qual seria “molt complicat” treballar allà.
Guardonat en 1998 amb el premi de l’Ajuntament de Lisboa per l’edifici Atrium Saldahna a la millor obra d’arquitectura i integració urbana, Bofill creu que les ciutats mediterrànies compten amb la millor planificació. “Barregen funcions i classes socials on la vida en els carrers està més present. És fonamental que una ciutat tingui carrers amb molta vida , sense ella és un aglomerat de gent, un suburbi”, va opinar. El projecte de l’arquitecte espanyol a Porto Santo té una inversió de 125 milions d’euros i compta amb un hotel, un casino, 193 apartaments i 12 xalets al peu d’una platja de nou kilòmetres d’extensió.]]> <![CDATA[Bofill destaca el «bon ritme» de l' obra de Villa Cultural de Prado]]>
L’arquitecte no avança les dades encara que la conclusió està fixada per a l’any 2007.

Les obres de la Villa Cultural de Prado que albergarà la seu de l’Orquestra Simfònica de Castilla y León, l’Escola Superior d’Art Dramàtic, el Conservatori Professional de Música i l’Escola Professional de Dansa «van a bon ritme», tal i  com ha anunciat avui l’arquitecte d’aquest complex, Ricardo Bofill, qui va assegurar que l’edifici serà «una sorpresa» al final de la seva construcció ja que serà «únic». Bofill va visitar les obres d’aquest complex, del que ja estàn executades «les tres quartes parts».

Acompanyat de la consellera de Cultura, Silvia Clemente i del d’Educació, Francisco Javier Alvarez Guisasola, -que van insistir en la complexitat del projecte per la combinació de la cultura i de la formació en un mateix espai- l’arquitecte no va voler avançar dades de finalització, encara que la seva conclusió està marcada per a principis del 2007. Al seu judici, encara resta el més important, que és l’últim impuls a la construcció i la posada a punt, quelcom «fonamental» per a Bofill, per la funcionalitat de l’espai. «Jo sempre demano temps després d’acabar una obra per provar-la, fer-la funcionar i veure després que tot està just i està bé», va destacar. «Encara no és possible imaginar com serà el final, serà una bona sorpresa» va anunciar l’arquitecte, qui assegura que la futura seu de l’Orquestra Simfònica de Castilla y León (OSCYL) tindrà una acústica «diferent» depenent de les sales i «bona».

En quant al disseny, Ricardo Bofill va insistir en la funcionalitat de l’edifici, i va assegurar que serà una construcció «emblemàtica», ja que no té un entorn que condicioni  les formes de la seva obra, per la qual cosa «està fet molt lliurement, dissenyat ajustat a les seves funcions, molt minimalista, senzill i pur». «Va a ser un projecte únic, no hi haurà un altre en altres llocs, no es podrà repetir» va assegurar.

Per la seva part, la consellera de Cultura va anunciar que l’equipament de l’edifici estarà d’acord amb la construcció i va assenyalar que aquesta construcció elevarà la qualitat de la OSCYL en el seu 15 aniversari. De la mateixa manera, Alvarez Guisasola va assegurar que la inauguració del complex tindrà lloc quan totes les instal·lacions estiguin preparades per iniciar el seu treball.

Per últim, Ricardo Bofill va agraïr a la Junta de Castilla y León aquesta aposta, ja que, al seu judici, «la gent no s’atreveix, els polítics no s’atreveixen» amb una construcció d’aquestes característiques.
]]> <![CDATA[Ricardo Bofill afina el major auditori d' Espanya]]>
L’arquitecte català va visitar ahir les obres del projecte Villa Cultural de Prado a Valladolid que ha dissenyat el seu estudi i on es fixarà l'Orquestra regional i els conservatoris de música i dansa, així com la Escola Superior d’Art Dramàtic. Estarà en ple funcionament l’any 2007.

L’arquitecte Ricardo Bofill va visitar ahir les obres del projecte cultural Villa de Prado de Valladolid i va comprovar que el ritme de treball permetrà concloure aquesta infraestructura cultural i educativa a finals d’aquest any o a principis del proper.

En companyia de la consellera d’Educació, Silvia Clemente, i del conseller d’Educació, Javier Álvarez Guisasola, l’arquitecte català ha recorregut les diferents estàncies del futur auditori i seu de l’Orquestra Simfònica de Castilla y León i dels conservatoris de música i dansa, així com del centre dramàtic, que composen aquesta ambiciosa obra de 32.000 metres quadrats amb un pressupost de 36 milions d’euros.

Bofill va qualificar la proposta de la Junta de Castilla y León com «única a Espanya», ja que uneix l’activitat cultural amb l’educativa.

S' ha portat a terme «un projecte ambiciós i gran», com ja es pot comprovar en aquests moments, en els que ja s’han executat tres quartes parts de l’obra prevista.

Bofill va anunciar que malgrat el gran volum que ja han aconseguit els treballs, amb el gruix de les edificacions ja alçades, al final serà «una sorpresa bona» que «no es pot imaginar»...


Posada a punt

Quan va ser preguntat sobre el nucli de l'Auditori -en realitzar una gran sala per a música simfònica i l'altra per a música de càmera-, l’arquitecte català va apuntar amb decisió que «el veure i l'escoltar no es poden separar» davant d’ un espai que reuneix l'excel·lència arquitectònica i estètica amb l’acústica. De fet, ja en la sala major de l’auditori, Bofill va reiterar que l’acústica dels espais destinats als concerts és «fonamental», i va assegurar que davant del volum d’espai, 2.200 butaques, «estem al límit per a una bona acústica de la sala», que comportarà un període d’afinació fina una vegada concluses les obres: «Encara manca una part i la posada a punt, que és fonamental si es vol un espai que realment s’escolti bé i sigui realment una innovació: cal afinar l’edifici i saber-lo utilitzar, per què barreja moltes funcions».

Aixecat sobre una àrea d’expansió urbanística de la capital val·lisoletana, Ricardo Bofill va reconèixer que ha pogut treballar amb major llibertat a l’ hora de la creació dels edificis «ja que l’ entorn no obliga a una configuració determinada», el que es tradueix en una gran llibertat creativa, «molt minimalista, molt senzilla i molt pura», però ajustada a les seves funcions culturals i educatives.

Per la seva part, la consellera de Cultura, Silvia Clemente, satisfeta pel ritme de les obres, va mostrar el seu convenciment de que l’Orquestra Simfònica de Castilla y León podrà fer el trasllat per commemorar el seu 15 aniversari aquest any, a més de poder desenvolupar tot el seu esplendor artístic en un context acústic digne de la primera agrupació musical de Castilla y León. En el pla educatiu, el conseller d’Educació, Javier Álvarez Guisasola, va precisar que l’ensenyament de música, dansa i art dramàtic, es començarà a impartir en el proper curs.

En el capítol musical s'impartiràn quatre cursos del grau elemental i sis de grau mitjà amb un total de 19 especialitats. En dansa, el grau mitjà contarà amb dansa clàssica i espanyola, i els currículums seran aprovats a l’abril. Finalment, l’Escola Superior d' Art Dramàtic, una de les poques que existeixen a Espanya, no estarà emparada per l' àmbit universitari, encara que els seus ensenyaments seran equivalents a una llicenciatura. També a l' abril es presentarà el contingut docent.

D’altra banda, l’arquitecte barcelonès Ricardo Bofill, a preguntes dels periodistes, va considerar una equivocació que la Societat Valladolid Alta Velocidad 2003 no escollís el seu projecte per intervenir sobre les 66 hectàrees dels terrenys alliberats amb el soterrament del tren, ja que, al seu judici, era «el millor» i a pesar de considerar que el britànic Richard Rogers es «un bon arquitecte», des el seu punt de vista «no és un expert en urbanisme». L’ equip de l’arquitecte barcelonès havia guanyat el concurs del Ajuntament de Valladolid per urbanitzar els terrenys que s' alliberaven amb l’arribada soterrada del TAV i la sortida dels tallers de Renfe de la seva ubicació actual. Bofill va afirmar que Rogers és «un arquitecte molt proper a l’ecologia i al disseny tecnològic, però no és un especialista en urbanisme». En quan a la seva possible col·laboració amb el projecte del britànic, Ricardo Bofill va assegurar que «hi han molts arquitectes a Valladolid i Castilla y León per fer coses boniques i Rogers els haurà d' escollir», per tant li desitja que «faci bé aquest tros de la ciutat, que és molt important per a Valladolid».

03.02.2006 - ABC.es

]]> <![CDATA[A tota vela]]> Barcelona.
Després de retallar la seva alçada i adaptar-la a la llei de Costes, l’hotel Vela surt endavant. L’empresa Nova Bocana Barcelona, SA, participada per la UTE, que porta la gestió i explotació de l establiment de cinc estrelles, ha sol·licitat la llicència ambiental per exercir l’activitat d’hotel i aparcament al Moll Oriental

1. 08.03.2006 -
lavanguardia.es 08.03.2006 -
Silvia Angulo

]]> <![CDATA[Paciència i resistència, receptes per treballar a Xina]]> “El més internacional dels arquitectes catalans, Ricardo Bofill, també està a la Xina.

La seva llarga experiència internacional i el fet de que dirigeix un dels despatxos d’arquitectura més grans de Catalunya, el fan d’entrada el candidat idoni per introduir-se en el mercat xinès. De fet, la seva primera experiència a Xina es remunta a 1993, molt abans de l’allau d’informació que actualment ens arriba del gegant asiàtic.

El projecte que va firmar era una ciutat de 700.000 habitants en el port de Nan Sha, al sud del país. Després d’un parèntesi d’una dècada, Bofill ha tornat a la Xina, i ho ha fet amb força des de fa tres anys. Té una mica més d’una desena de projectes en construcció a Pekín, on dissenya entre d'altres, un barri residencial de luxe, un hotel al barri de moda i una ciutat dedicada a la biotecnologia.”

05.04.2006 -
La Vanguardia
]]> <![CDATA[L’hotel vela de Ricardo Bofill per fi ha fet arrels a la nova Bocana]]>
Les obres per cimentar el polèmic edifici han començat després de set anys de tramitar el projecte.
L’Ajuntament va obligar a reduïr l’alçada a 88 metres, i l' Estat a allunyar-lo 20 de la línia de mar.
Els promotors del singular i polèmic hotel en forma de vela desplegada al vent que l’arquitecte Ricardo Bofill ha projectat junt a la Nova Bocana del port de Barcelona han començat finalment les obres després d’una llarga i accidentada tramitació de qüasi set anys.
Les primeres màquines treballen ja en les tasques prèvies a la cimentació de la torre. Aquesta tindrà 88 metres de alçada, enfront dels 160 previstos inicialment, després del retall que va exigir l’Ajuntament per reduir el seu impacte en la façana litoral de la ciutat. Les obres de compactació i moviment del terreny les executa l’unió temporal d' empreses formada per FCC Construcció, Comsa, Sacresa y Obrascón Huarte Laín, a la que la Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va adjudicar el setembre de l’any 2003 la construcció i explotació del complexe. La concessió es va produïr cinc mesos després de que, al mes de Maig, l’APB tingués que declarar desert el concurs i iniciar un procés de negociació.

Inversió milionària
El projecte inclou a més de l’hotel un edifici contigu de forma triangular destinat a oficines i serveis i un aparcament subterrani de 900 places. La inversió prevista és de 157 milions d’euros. Després de resoldre les discrepàncies sorgides amb l’Ajuntament, polèmica amb Bofill inclosa, l’edifici s’ha hagut d’adaptar així mateix a la nova llei de ports de l’Estat, que obliga a situar totes les construccions de la costa a un mínim de 20 metres de la línia de mar. L'alliberació d’aquest espai no ha afectat, tanmateix, a la configuració arquitectònica de la torre, però sí ha reduït una mica la seva mida i ha fet més compacte tot el projecte.

Al.legacions
El pla especial dels terrenys de la nova bocana abasta una superfície de 130.000 metres quadrats, dels quals 90.000 són edificables 42.000 destinats a l’ hotel, 25.500 a l’edifici d’oficines i 4.500 a instal·lacions recreatives. Les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Barcelona al projecte varen obligar a modificar l' intenció inicial dels promotors de potenciar els usos lúdics. Les obres comencen a ser realitat quasi set anys després de que Bofill presentà el 13 de juliol del 1999 el seu pla amb l’aval de l'APB i del aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, i conseller d’Obres Públiques, Pere Macias. Una iniciativa que el mateix dia ja va merèixer les primeres crítiques del tinent d’alcalde Xavier Casas, que va qualificar l’hotel de "massa contundent".
 
29.05.2006 - El Periódico]]> <![CDATA[S'inaugura el nou centre comercial La Zona, Kawasaki Plaza de Tòkio]]> El 25 de setembre de l’any 2006 s' ha inaugurat a Kawasaki, prop de Tokio, LAZONA, centre comercial de 200.000 m2 dissenyat per Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura en associació amb Yamashita Sekkei, per als clients Mitsui & Toshiba.]]> <![CDATA[Hotel Costes K, Paris]]>
Tot i que va ser inaugurat l’any 1993, és ara quan més s’imposa. L’ hotel és així mateix l’antítesis dels conceptes d’acollida de luxe i ambientació en tots els sentits: línies netes, generositat de superfície i absoluta lluminositat multipliquen aquí la desitjada sensació d’ ESPAI, reforçada per una ambientació no per sòbria menys cuidada i confortable. Els metalls i fustes nobles, les obres d’art modern i un mobiliari d’autor altament confortable actuen de contrapunt del binomi acer - vidre utilitzats com estructura d’aquest palauet contemporani.

05.12.2006
Carmen Casas.
Avui]]> <![CDATA[Hub internacional per el sud d' Europa: Barcelona, Terminal Sud]]> 28/12/2006
La nova terminal sud del Prat serà el hub principal per a tot el sud d’Europa. Star Alliance aposta per Barcelona com principal Hub del sud d’Europa. Entre el cel i la terra, La Porta de Catalunya és la Terminal Sud de l’espectacular nou Aeroport del Prat, obra de l’arquitecte mundialment famós Ricardo Bofill i el seu Taller d'Arquitectura; ara interessa estratègicament a la principal xarxa de companyies aèries del món, Star Alliance, des d'on podria oferir un servei integrat per connectar els vols de les seves aerolínies i crear al Prat un intermodal (hub) internacional, un punt finalment en el mapa aeronàutic global.

L’aliança d' aerolínies internacionals Star Alliance ha presentat aquest matí a Barcelona el seu pla d’expansió per al aeroport de Barcelona, que estarà condicionat a una ubicació preferent a la nova Terminal Sud que té prevista la seva inauguració l’any 2009. Aquest pla convertiria Barcelona en el seu principal centre d' interconnexió de vols del sud d’Europa, el que suposaria establir línies directes entre Barcelona i les principals ciutats d’ Europa de l’Est -com Budapest, Bucarest, Moscú o Sant Petersburg-; Orient Mitjà -com Kuwait, Dubai o Riad-; el Nord d’Àfrica -com Casablanca, Trípoli, Argel o Abu Dhabi-; o Àsia -com Estambul, Bangkok o Singapour-.

Un hub és un lloc d’enllaç entre avions, tren d’alta velocitat, tren de rodalies, metro, autobusos, taxis, cotxes, càrrega, etc. Aquest aeroport és el pioner a nivell mundial de proposar aquesta nova tipologia que fins i tot Beijing ha utilitzat a la seva Terminal per a les Olimpíades de 2008. La nova Terminal sud de l’aeroport de Barcelona , dissenyada per Ricardo Bofill, ja va agafant forma després d’haver hagut que superar moltes dificultats tècniques.

"La presència d’aigua ens ha obligat a construir un mur de set kilòmetres de longitud i fins 22 metres de profunditat en tot el perímetre", explica Josep Canet, enginyer del Plan Barcelona d’Aena , organisme que dirigeix les obres. L’altre problema ha estat l’inestabilitat del terreny del delta, "que hem solucionat aixecant dunes mòbils de vuit metres d’alçada que hem anat desplaçant fins aconseguir assentar el terreny.


25 milions d’usuaris

La Terminal sud acollirà a més de 25 milions de passatgers a l’any però encara no se sap quan estarà operativa. La Terminal sud, "que serà quatre vegades més gran que les actuals terminals", estarà preparada per acollir en solitari més de 25 milions de passatgers  l’any amb una punta de 8.500 usuaris a l’hora.

La nova infraestructura es composa de tres parts clarament diferenciades. L’edifici central o processador d’usuaris on es realitzarà la facturació, la recollida d’equipatges i una zona comercial; el dic central de 654 metres de llarg per 36 de ample, destinat a l’embarcament de passatgers; i el gran vestíbul íntermodal en el que confluiran els diferents mitjans de transport. Disposarà, a més, de 10.000 places d’aparcament cobertes i 2.000 en superfície, 40 places d’estacionament d’autobusos i 150 places de taxis en posició de sortida. En el projecte s’estan invertint més de mil milions d’euros.

11.12.2006
Julio Bravo
]]> <![CDATA[Ricardo Bofill dissenyarà una torre per Moscú]]>
El famós arquitecte espanyol Ricardo Bofill, nascut a Barcelona l’any 1939, dissenyarà un complex de torres que serà construït en els propers dos o tres anys a l' urbanització Wellton Park, al nord-oest de la capital russa.

El projecte, avaluat al voltant de 150 milions de dòlars, contempla la construcció d’un edifici de 35-40 pisos que es concep com a principal element arquitectònic de la zona de vianants Wellton Park, diu Alexey Dobashin, director general de la promotora immobiliària Krost, que ja va firmar la respectiva carta d'intencions amb Bofill.

Ja és la segona ocasió en que Bofill intenta realitzar un projecte a Moscú. En els anys 80 no va poder fer-ho a causa del mal clima inversionista, però ara sembla que tots els obstacles resten en el passat. Fa uns dies, Ricardo Bofill va oferir a la capital russa una classe mestra en el marc del programa internacional IM Events, dedicat a les tendències globals en l’arquitectura i la promoció immobiliària.

02.12.2006 RNA.
Russian News and Information Agency. ]]> <![CDATA[Newsletter. Feliç any nou 2007 de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura. Notícies, nous projectes, nova web, nous landmarks. Noves estratègies operatives. ]]>
Bofill ha creat fites que aporten cohesió en àrees urbanes sovint esgarrades o sense significat, dirigint projectes d'escala urbana amb programes mixtes, arquitectura harmònica, edificis sostenibles de baix consum energètic, transfer de tecnologia i enginyeria, zones verdes amb sistemes de reg ecològics, a més de dissenys complerts de “noves centralitats”, “noves ciutats”, o projectes tan ambiciosos com la nova capital d’Argèlia, o una ciutat nova a l'est de Caracas.

La marca Bofill crea fites amb “una història”, un argument, el títol, el concepte i els detalls d'arquitectura que porten a l' excel·lència en la construcció. Un exemple d’aquests són “Las Puertas de Pekín”, l’accés al Upper East que simbolitza l'entrada a la ciutat per a tots els visitants i residents arribant o sortint de la ciutat Olímpica per l’aeroport. Les dues torres de color vermell de la Toscana, son torres tectòniques i bessones que s’eleven 100 metres contra el cel, unides a la base per un espai transparent. L’any 2006 Ricardo Bofill consolidà el seu procés de globalització mitjançant una activa i exhaustiva cooperació amb equips d’instituts públics locals i/o arquitectes i enginyers privats, formant equips per dissenyar i construir els projectes que esdevenen icones en un territori.

Els equips del Taller han resolt al 2006  problemes de construcció complicats, com per exemple a la nova Terminal Sud a l'Aeroport de Barcelona, un Hub d’un milió de metres quadrats edificat sobre un terreny del delta del riu. Va ser un repte important, vam haver de dissenyar una paret de 7 kilòmetres de llarg i 22 metres de profunditat formant una caixa “flotant” sobre la qual vam construir la Terminal Sud, una catedral industrial de vidre, metall i pedra amb una llum zenital comptant el sostre que ondula amb la seva pròpia geometria en el espai.

Un altre projecte complexe de Bofill a Barcelona és l’hotel W, una vela imaginària que evoca la forma d'un veler al mar Mediterrani, un edifici públic amb una plaça pública pensat com el final de la platja en el port, amb un balcó sobre el mar, una marina i pàrking. També en construcció, la Villa Nacional del Prado, Valladolid, on la inauguració està prevista per al 15 de febrer del 2007. La Villa és el major centre cultural d’Europa i revolucionarà la vida artística i econòmica de Valladolid i la seva regió, amb escola de ball i conservatoris de tot tipus de música, ball, cinema, multimèdia, noves activitats per aquesta moderna i àmplia “acadèmia de la cultura”.

Amb projectes per a noves ciutats en països diferents del planeta, Bofill és responsable de la planificació del territori a Costa Esmeralda, el disseny de noves ciutats socials a Venezuela, el centre comercial més de moda de Kawasaki, Japó, i els luxosos lofts de la Cinquena Avinguda de Nova York. El Taller de Arquitectura ha treballat amb els equips més professionals d’arquitectes, enginyers, promotors, inversors i institucions públiques de tot el món. Bofill està dissenyant des d' edificis mix-use en el centre històric de Sant Petersburg fins a ciutats noves a Ucrania, complexes projectes landmark al nord-est de Moscú.

Ricardo Bofill Taller d' Arquitectura està orgullós del seu network i know-how per realitzar projectes visionaris per a territoris, paisatges urbans, parcs, avingudes, cantonades.
Per a nosaltres, l’Arquitectura és ESPAI, un lloc amb nom i sentir d’harmonia, un llenguatge i estil d’ escriptura propis.

20.12.2006 Ricardo Bofill Taller de Arquitectura ]]> <![CDATA[Ricardo Bofill vol retornar el protagonisme del riu Moldava al seu pas per Praga]]>
L’arquitecte català Ricardo Bofill va anunciar a Praga que participarà en diversos projectes urbanístics del districte VIII de la capital txeca, en el que pretèn fer una zona emblemàtica i retornar el protagonisme al riu Moldava al seu pas per aquesta capital centreeuropea.

"Les ciutats que existeixen tenen mar o riu, si no, no existeixen", va explicar l’arquitecte barcelonès al presentar el seu projecte Corso IIa, a l’antic barri industrial de Karlin, confrontant amb el Moldava. Segons Bofill, aquest afluent de l’ Elba "ha de ser la columna vertebral (de la ciutat) a 20 o 30 anys vista".

L’alcalde de Praga, Josef Nosek, té previst regenerar i transformar l’enclavament industrial amb diferents projectes de vivendes, oficines, i locals comercials i d’oci, amb la col·laboració de diversos inversors internacionals. "M’agrada l’indústria. M’agraden les xemeneies barrejades amb edificis de sostres alts", va senyalar l’arquitecte català, que viu i treballa en una antiga fàbrica de ciment transformada. Per a Bofill és així mateix important que hi hagi "memòria històrica del que ha segut" Karlin, y que en els seus edificis d’oficines hagi mantingut els trets d’aquesta fesonomia industrial. El projecte "Corso" comprèn 47.000 metres quadrats d’oficines, construïdes entre la muntanya de Vitkov i el riu, i la seva primera fase -de 14.000 metres quadrats i amb una inversió de 17,5 milions d’ euros- s’ inaugurarà a meitat del 2008.

]]> <![CDATA[Els Reis inauguraran formalment el proper mes de juny El Centre Cultural 'Miguel Delibes' de Valladolid]]> Els Reis inauguraran formalment el proper mes de juny El Centre Cultural 'Miguel Delibes' de Valladolid, obra del Mestre de l’Arquitectura Ricardo Bofill, un lloc màgic i evocador per a l’educació i la representació de les arts escèniques. Concebuda com una “ciutat de la cultura”, el major equipament d’Europa d’aquest tipus, és un espai de 54.000 metres quadrats dissenyat per a la reflexió, l’assaig, la planificació i l’escenificació de les arts tradicionals i d’avantguarda. Aquesta ciutat simbòlica, moderna i espaiosa es pot comparar amb altres icones que han transformat la dinàmica de les ciutats, com en el cas de Bilbao. Aquí, la presència de la corba es materialitza en les ones de la coberta que ondulen com els abstractes plànols de Valladolid.

L’espai és teatral. La seqüència d' accés porta a un mur vermell escultural de 180 metres de llargada i a través d’una paret flotant de vidre l’espectador llisca cap un hall d’entrada clàssic, geomètric, sobri i rotund, i al mateix temps ultra modern que condueix a una serie de funcions primàries: teatres, auditoris, sales de concert per a música de càmera, una amplia sala per al teatre experimental, un conservatori de música i escoles de dansa i art dramàtic, així com sales d’assaig, vestuaris, camerinos, espais auxiliars i serveis tècnics.

L’Orquestra Simfònica s' encarregarà d’afinar durant els pròxims dies l’Auditori recobert de fusta en el seu interior, on l’acústica ha estat estudiada en col·laboració amb el internacionalment reconegut enginyer acústic, el Sr. Yaying Xu: “hem dissenyat un so flexible” va dir Ricardo Bofill. L’Auditori té una capacitat per a 1.800 espectadors. Aquesta “petita ciutat de les arts”, com així la va denominar Bofill, s’estructura al voltant de cossos diferenciats que contenen
1) el Conservatori Professional de Música i una Sala de Música de Càmera,
2) L’auditori i sala de l’Orquestra Simfònica, i
3) les aules i llocs d’assaig de l’Escola Superior d’Art Dramàtic, L’Escola Professional de Dansa i el Teatre Experimental, amb sis-centes butaques. Tres volums que s’entrellacen al voltant d’un gran espai obert i comú, central i cobert, concebut com plaça i lloc de trobada per a “tots els ciutadans d’aquesta ciutat de la cultura” obert tots els dies de l’any, i que pot acollir fins un miler de persones.]]> <![CDATA[Una casa per la música]]>
Amb l’entrega de les claus s’obren les portes d’una casa per a la Música, el Teatre i la Dansa.

El Consell de Govern de Castella i Lleó va batejar amb el nom de “Miguel Delibes”, el nou edifici de Ricardo Bofill: només la sala simfònica pot acollir mil set-cents oients, un dels aforaments musicals més grans d’Espanya. A més, estàn les cinc-centes butaques de la sala destinada a la música de càmera i qüasi sis-centes per l'escenari teatral. L’equip de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura va dissenyar el projecte i el va presentar al concurs d’idees convocat l’any 2001 sota el lema de “Ondas”, amb referència a les ones sonores reflectides en les ondulades cobertes d’alumini que caracteritzen l’edifici i determinen el seu logotip. Contemplat des l’exterior, l’edifici s’alça envoltat d’un abric de vidre que ens permet absorbir el color vermellós de la seva estructura, que harmonitza amb els ocres de la Plaça Major de la capital i ens torna un eco dels colors identificatius de la Meseta.

El Norte de Castilla 18/4/07

]]> <![CDATA[Inauguració de la Seu Abertis, Entrevista amb l'arquitecte Ricardo Bofill]]>
P: Expliqui’ns aquest projecte.
RB: Forma part d'un conjunt, tres edificis en façana continua amb la Ronda Litoral, amb una plaça al seu interior, formant un pati protegit de caràcter diferent.

P: La plaça interior… ¿perquè vermella?
RB: “El món interior” contrasta amb el doble mur de vidre. Al pati recuperem els elements de la arquitectura mediterrània i catalana, com en aquest cas l’estuc vermell aplicat amb una tècnica d’ origen àrab, el tac-lac.

P: ¿Combina tecnologies de la construcció?
RB: Amb cada experiència, després d’haver treballat en 50 països, aprens a construir millor, crees una arquitectura amb una metodologia específica i apropiada per a un determinat lloc, un determinat promotor i una tecnologia concreta.

P: ¿Que opina del “ladrillazo”?
RB: En el món de la construcció hi ha una forta tendència a reduir preus i, en conseqüència, baixa la qualitat de l’obra. Nosaltres intentem dignificar l’arquitectura a través del disseny urbà, defensant la ciutat, l’història i la tecnologia. S’ha d’aconseguir el desenvolupament sostenible, això implica bona planificació. No especulació.

P: Després d’haver tingut clients que son internacionals com Dior, Cartier, Rochas, Shisheido, Paribas, Swift , JPMorgan, AXA, Rotschild… ¿Quin és el seu proper somni?
RB: Tornem a la seu Abertis.

P: Parlin's de la seva façana.
RB: Varem estudiar la doble façana de vidre fa 20 anys i va ser aplicada amb èxit a molts dels nostres edificis. Idealment inspirada en els grans murs de l’història, egipcis i medievals, la doble façana de vidre té en comú amb aquells aquest element d'espessor, de contenidor, de barrera. Hem emprat aquest tipus de façana a edificis d’oficines, alguns gratacels realitzats a Chicago i, a major escala, a l’Aeroport de Barcelona. Avui també hem aconseguit un gran estalvi d’energia, quelcom clau, i per suposat una aconseguida insonorització acústica i tèrmica. Els alerons a la façana en gran volada són també part de les nostres idees sobre l’estalvi d’energia, ja que actuen com reflectors per augmentar la lluminositat interior, i creen ombres per protegir les façanes del sol.

P: Expliqui’ns la distribució.
RB: Es tracta d' una planta optimitzada: al centre de l'edifici s’obre un espai en forma de creu amb eixos oberts als quatre vents. Aquest espai permet accedir des del lobby a unes zones flexibles per optimitzar el funcionament de forma adequada a un edifici d’oficines.

P: ¿Té alguna cosa a veure aquesta planta amb la de les seves torres de Chicago?
RB: Sí, són edificis d’oficines i tenen alguns elements en comú: en ambdós hi ha una relació d’eficiència. L' eficiència en aquests casos és un coeficient entre espai útil i superfície construïda total. És per calcular la rendibilitat i l'amortització d’una obra. Els meus projectes integren l’aspecte econòmic des el principi. Són part del mètode per construir d’una manera eficient i rentable.

P: ¿Treball o talent?
RB: El tema del talent el tenim superat, estem als diccionaris d’Arquitectura i som un actiu equip internacional.

14 de Juny, 2007





]]> <![CDATA[El President Rodríguez Zapatero ha anunciat que l’ Arquitecte Ricardo Bofill… ]]> El President José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que Ricardo Bofill Taller de Arquitectura realitzarà el nou terminal satèl·lit de la T-Sur de l’Aeroport de Barcelona, un nou edifici de 300 mil m2 que permetrà ampliar en 20 milions de passatgers/any el volum de tràfic de l’aeroport. El President va anunciar també que Bofill durà a terme la reforma total de l’Aeroport Olímpic del 1992.

Bofill acabarà la T-Sur, un hub intercontinental de 1 milió de m2, un any abans de la data prevista.
Veure el projecte
La Vanguardia.




ver el proyecto

]]> <![CDATA[Ricardo Bofill Taller de Arquitectura construirà el nou Centre d' Arts i Congressos a Sant Petersburg, Rússia. ]]>
Ricardo Bofill Taller de Arquitectura construirà l’emblemàtic conjunt "La Vía Estelar", al recinte on es troba l’històric Palau Konstantinovsky, amb orígens des de Pedro El Grande, a la localitat de Strelna, a pocs kilòmetres de l’antiga capital imperial russa, Sant Petersburgo.

Després de la presentació del projecte al Palau Konstantinovsky, el director de l’Administració dels Assumptes del President de la Federació Russa, Vladímir Kozhin, va anunciar que Ricardo Bofill era el guanyador del concurs internacional per realitzar el projecte. La superfície del terreny és de 20 hectàrees i el cost del projecte es valora en 350 milions d’euros. El nou Centre d’Arts i Congressos és un edifici avantguardista i modern inspirat en la tradició clàssica europea, amb un programa multi-funcional que incorpora les últimes tecnologies, especialment en la seva escenografia, acústica, il·luminació, i mobilitat.

La sala principal disposarà de 2.500 butaques i es podrà utilitzar per a congressos, fòrums, banquets, concerts, espectacles i representacions artístiques sobre gel. El complex inclou una sala per a música de càmera amb 700 butaques, espais per a exposicions d’art, a més de salons de negociació, sales de premsa i un centre de negocis. “La Vía Estelar” tindrà una superfície total de 100.000 metres quadrats. Participen en la financiació de les obres la petrolera rusa Lukoil, l'empresa metalúrgica de Novolípetsk, Gazprom Bank, Bank Rossia i VneshTorgBank (VTB).

07.10.07 EFE | MOSCÚ


El nuevo Centro de Artes y Congresos es un edificio vanguardista y moderno inspirado en la tradición clásica europea, con un programa multi-funcional que incorpora las últimas tecnologías, especialmente en su escenografía, acústica, iluminación, y movilidad. La sala principal dispondrá de 2.500 butacas y podrá utilizarse para congresos, foros, banquetes, conciertos, espectáculos y representaciones artísticas sobre hielo.


El complejo incluye una sala para música de cámara con 700 butacas, espacios para exposiciones de arte, además de salones de negociación, salas de prensa y un centro de negocios.


“La Vía Estelar” tendrá una superficie total de 100.000 metros cuadrados.


Participan en la financiación de las obras la petrolera rusa Lukoil, la empresa metalúrgica de Novolípetsk, Gazprom Bank, Bank Rossia y VneshTorgBank (VTB).


07.10.07
EFE |
MOSCÚ

]]> <![CDATA[Dissenys espanyols a Nova York]]>
19/01/2008

El MoMA ha adquirit peces de Ricardo Bofill, i s'exhibeixen ja al museu neoyorquí amb altres obres creades per grans Mestres de la història com: Alvar Aalto, Marcel Breuer, Eileen Gray, Richard Sapper, Achille Castiglioni, Enzo Mari... Altres espanyols que formen part d'aquesta col·lecció del MoMA són Antoni Gaudí, Enric Miralles i Santiago Calatrava. Aquesta última remesa espanyola d'adquisicions per part del MoMA per a la seva col·lecció d’arquitectura i disseny es troba exposada des del 21 de desembre a la sala Leonard Dobbs de la tercera planta.

El PAÍS - 30/12/2007

]]> <![CDATA[Barcelona, a tota vela]]> Segueix creixent.
L’Hotel Vela, dissenyat exclusivament per Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, situat literalment sobre el Mediterrani, és una nova icona amb la silueta d’una vela que, sens dubte, esdevindrà en l’últim lloc de moda, en una ciutat que s’ha convertit en sensació internacional. Construït vora el mar, es converteix en l’element climàtic final d’un ambiciós plà de renovació dels molls que es va iniciar l’any 1992 amb les Olimpíades de Barcelona, i ara s’estén al llarg de 7 kilòmetres d’esplèndides platges des de la Vela fins el Fòrum. L’hotel de 5 estrelles W Barcelona inclou 476 habitacions, 67 suites, Skybar, spa, sala d’actes, piscines interiors i a l’aire lliure, restaurants i botigues. La foto ha estat presa en la confluència del carrer Balmes i l’avinguda Diagonal.

]]> <![CDATA[Karlín's Corso IIa Opening!]]>
La seva moderna arquitectura no és només un gest útil i enfocat cap a un mateix; el concepte total respecta tota la gamma de funcionalitat i serveis requerit d’un edifici d’aquest tipus. Corso II, una instal·lació representativa per a un conjunt d’edificis que ofereix un fons perfecte en la indústria d’alts estàndards. És també un lloc que proveeix un entorn on els seus empleats i hostes poden sentir-se còmodes, relaxats i segurs.

Això pot assegurar-se a la pràctica pels empleats de les companyies que van ocupar la primera línia d’inquilins a Corso IIa- és a dir, Vitra, Proximity, Teliacall, Veolia Transport, JC Decaux, Alfa Management, El Ministeri d’Educació de la República Txeca o Dutche Boerse.
L’espai de la planta de l’oficina de 13.000 m2 allotja un nucli de comunicació amb 4 ascensors i dues escales, una adaptació dimensional variable per a un espai obert, showrooms a nivell de carrer, un restaurant, un aparcament a tres nivells amb una capacitat de 140 cotxes, i un antena pròpia de TV per satèl·lit. La convenient situació de l’edifici, aprop del centre de la ciutat, garanteix als seus futurs inquilins fàcil accés al serveis, confort, connexions de tràfic i vies de transport públic.
L’arquitecte autor del projecte, Ricardo Bofill i el seu estudi Taller de Arquitectura, han cooperat amb el Real Estate Karlin Group en la rehabilitació del Palace Karlín. El mateix Bofill és un entusiasta de Karlín “En qualsevol ciutat on treballo m’esforço per mantenir el seu Genius Loci”
“El teixit industrial s’aparta de les ciutats – i les ciutats experimenten canvis i reestructuració. Karlín em va fascinar majoritariament per la seva arquitectura industrial. Els districtes industrials són llocs que posseeixen una memòria específica. Aquesta memòria ha de ser preservada”, segons l’autor de les estructures – “ incloent Centre de Congressos de Saint Petersburg, Hotel Vela de Barcelona, La Terminal Sud de l’aeroport de Barcelona, projectes residencials en la 5a. Avinguda de Nova York i moltes altres...-
Segons Serge Berenstein, líder de REKG, un bon arquitecte és el sòlid requisit per al èxit d’un projecte:

“Hi ha trobades que poden influir per la resta de la teva vida. Per a mi, aquest moment va ser la primera vegada que vaig conèixer Praga, ciutat a la que he començat a estimar i on he trobat una nova llar Un altre moment on va aflorar aquest sentiment va ser quan vaig conèixer Ricardo Bofill. No és molt normal que el promotor i l’arquitecte tinguin visions tan conjuntes i entrellaçades com les nostres. I crec que és clarament visible en els projectes que hem completat junts.
Corso II enregistrà el seu primer èxit al ser nominat per al “Best of Realty Award” a la categoria d’edificis de oficines.
El desenvolupament de la fase següent – Corso IIb – tindrà lloc com a conseqüència de l’actual èxit, és a dir, a finals d’aquest any.
The company Real Estate Karlín Group va ser fundada el 1997. Aquest grup enfoca les seves inversions i activitats de desenvolupament principalment en el districte 8 de Praga, és a dir, Karlín i Libeň, on tenen una gran quantitat de propietats.
REKG té futurs plans per desenvolupar miles de metres quadrats de nova oficina, espais comercials i residencials i equipaments d’oci en aquesta àrea en els propers anys. REKG posa molta atenció a la qualitat del disseny arquitectònic en tots el seus projectes que planeja i executa.
Gràcies a la seva gran dedicació a la qualitat, la companyia ha rebut el “Best of Realty” i el “Building of the year” , premis per el Palace Karlín, Corso Karlín, Kotelna i Kollárova 14 projectes. Avui REKG  treballa intensament en la reconstrucció i promoció d’espais residencials  – Cornlofts Šaldova. La visió més recent dels plans de la companyia està centrada en la rehabilitació d’una part prominent de l’àrea encara per desenvolupar Rohanský ostrov. La planejada àrea de desenvolupament en aquesta localitat en el front marítim del riu Vltava – River Garden – serà un extensió del recentment completat desenvolupament residencial River Diamond, i tindrà un fort caràcter residencial.
En suma, a les cases residencials es planeja situar nous edificis d’oficines al llarg del front marítim Rohanské nábřeží. El projecte de desenvolupament River Gardens representa aproximadament 130.000 m2 de terreny i una inversió de quasi 5 bilions de corones txeques en costos entre els propers 5 a 10 anys.
Podràn trobar les notes de premsa i fotografies en alta resolució en la nostra pàgina web  www.karlin.cz

Promotor: Real Estate Karlín Group // www.karlin.cz Arquitecte-Autor: Ricardo Bofill // www.bofill.comDibuixant : Qarta // www.qarta.czContractista General: Metrostav // www.metrostav.cz Real estate brokers : Jones Lang LaSalle // www.joneslanglasalle.comKnight Frank : // www.knightfrank.com Finançament: Česká spořitelna, a.s. // www.ceskasporitelna.cz
Direcció de contacte per a més informació i material fotogràfic:Real Estate Karlín Group Thámova 11   Praha 8     
Tel.: +420 266 727 611E-mail: hansa@karlin.cz ]]> <![CDATA[El Prat aterra al món]]> Passejant per la nova infraestructura projectada per Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura, crida l’atenció la gran quantitat de llum natural que concentra, la seva accessibilitat i la facilitat d’orientació que ofereix. Impossible perdre’s en una estructura totalment simètrica.

Bofill ha creat un nou model i una nova tipologia: un intermodal o hub aire-aire on el transport de passatgers entre metro, tren, cotxe, transport públic i avions funciona de forma òptima i eficient. Els aeroports del futur ja es basen en aquest com a referència única e indiscutible.

Barcelona torna a ésser la ciutat capdavantera tecnològica, d’arquitectura i disseny. Bofill ha demostrat una vegada més que és un dels millors arquitectes del món. Els cristalls ja estàn a l'espera d’una passada de baieta, però les rajoles de granit ja brillen. Les cintes dels mostradors de facturació circulen, i només una lona negra impedeix utilitzar les escales mecàniques. La nova Terminal Sud de l’aeroport de Barcelona esta gairebé a punt. L’obra civil estarà acabada a finals de novembre.

Llavors començarà la fase de proves. AENA durà a terme més de 20 exàmens globals con 6.000 figurants para comprovar el seu funcionament. Tot dirigit a una estrena que, després de la dramàtica lliçó de l’AVE, no té dada concreta. Des d'AENA només s’assegura que l’infraestructura estarà operativa entre març i octubre de l’any vinent.


Millorar la novena posició

Quant la T- Sud es posi en marxa -el primer dia no es traslladaran totes les aerolínies sinó que ho faran progressivament-, la porta d’entrada a la ciutat s’ampliarà. L’aeroport podrà arribar als 55 milions de passatgers per any -ara són 33 milions -i a les 90 operacions per hora enfront les 64 actuals. "Som els novens d’Europa en una llista que lidera Heathrow. Amb la T -Sud esperem escalar unes quantes posicions", diu Carlos Echegaray, director de l’aeroport. I és que la nova terminal equival a 82 estadis de futbol i és quatre vegades més gran que la suma de les actuals.
]]> <![CDATA[AENA aprova la licitació del projecte per construir la nova Terminal d’ El Prat.]]>
Barcelona (EFE) –El Consell d’Administració d’Aena ha aprovat la licitació de la redacció del projecte de construcció de l’edifici satèl·lit de l’aeroport de Barcelona, creat per l'estudi de l’arquitecte Ricardo Bofill, amb una inversió de vuit milions d’euros i un termini d’execució de deu mesos.

Segons ha informat Aena a través d’un comunicat, l’objecte de l’expedient és redactar el projecte de construcció del edifici satèl·lit, realitzat pel estudi de Bofill, i les instal·lacions complementàries.

El nou edifici satèl·lit, que comptarà amb 200.000 metres quadrats, inclourà dics d’embarcament i desembarcament, amb zones d’espera, d’arribada i sortida, i àrees comercials; i afegeix una àrea intermodal formada pel vestíbul de l’estació del sistema de transport automàtic de passatgers.

Juntament amb l’edifici satèl·lit, el projecte preveu la construcció de passarel·les  d’accés a aeronaus, així com galeries de serveis i d’evacuació.]]> <![CDATA[Obres de Gaudí i Bofill, exposades en una retrospectiva del CCCB]]> Receptiva a les corrents del pensament europeu, Catalunya ha crescut pel camí de les utopies i de la transformació social. Un detall que ha donat força a unes individualitats creadores de presència universal. A la mostra Il·luminacions, conviuen el passat i el present, el local amb l’universal, i es reforcen les relacions culturals y les unions amb l’Europa visionària.

L’exposició conté 800 obres i compta amb obres de Salvador Dalí, Joan Miró, Ricardo Bofill, Joan Brossa, Ramon Llull y Narcís Monturiol.

Diari de Tarragona. 6 Març, 2009.

]]> <![CDATA[L’aeroport del Prat comença demà les proves a la T1 amb quasi 6000 figurants.]]>

El Prat comença demà proves d’explotació amb figurants per a la nova Terminal 1, on realitzaran simulacions de sortides i entrades de vols, seguint tots el processos dels passatgers.

En total, prop de 6.000 figurants participaran en una vintena de sessions, amb una mitjana de 300 per dia, als que també se sumaran uns 300 treballadors de Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) i les companyes aèries.

La T1, que ha suposat una inversió superior als 900 milions d’euros, preveu rebre més de 300 milions de passatgers l’any. Ocupa 544.066 metres quadrats y suposarà la creació de 3.040 llocs de treball.

]]> <![CDATA[Amb motiu del V Congrés Internacional Jose Agustín Goytisolo al Palau de la Virreina]]> Amb motiu del V Congrés Internacional José Agustín Goytisolo al Palau de la Virreina, i coincidint amb el dècim aniversari de la mort del poeta, tots el col·laboradors, antics i actuals de Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura s’uneixen en el record del nostre insubstituïble amic José Agustín, que tant ha contribuït a la recerca de noves idees i al desenvolupament dels nostres projectes.

Taller de Arquitectura. Poemes

Agenda V Congrés Internacional José Agustin Goytisolo (pdf)
 

]]> <![CDATA[Nuria Espert, Rosa Mª Sardá, Lluis Pasqual i Ricardo Bofill en el primer Lorca del Teatre Nacional de Catalunya ]]>
La casa de Bernanrda Alba es convertirà en el primer Lorca que estreni el Teatre Nacional de Catalunya.
 
Protagonitzada per Nuria Espert i Rosa Maria Sardà, l’obra serà dirigida per Lluis Pasqual i estrenada el proper 29 d’Abril  a la Sala Experimental del Teatre, que, amb una capacitat de 400 persones, va construir Ricardo Bofill per desig del primer director del Teatre Nacional de Catalunya, Josep Maria Flotats.

El 1997 Bofill i Flotats varen completar el somni de tota nació culturament independent: fundar un teatre per a tots el ciudatans, que és avui un model internacionalment admirat. TNC està en la tradició arquitectònica del teatre greg amb majúscules, ja que creua dos arquetips clàssics: el temple i el teatre.

Hi ha tres sales: La Sala Experimental, o caixa màgica, on la quarta paret és la part de l’espectacle; la SalaTallers, a la nau separada, on no només es fabriquen els decorats; i la Sala Clàssica, per a 900 persones, perfectament clàssica, de fusta, inspirada en el Teatre de Palladio, a Vicenza.

La representació de l’obra fonamental de Federico Garcia Lorca a la Sala Experimental diu molt de l’atvanguarda que es quatlla a Barcelona.


]]> <![CDATA[RICARDO BOFILL dissenya una Terminal sostenible per a l’aeroport]]>
La nova Terminal T1 de l’Aeroport del Prat que es preveu inaugurar aquest estiu és capaç d’engolir 30 milions de passatgers per any. A diferència de les terminals actuals, el nou edifici fa de la lluminositat una de les seves senyes d’identitat, ja que “aprofita la llum natural mitjançant murs de vidre de serigrafia que permeten il·luminar els espais públics creant una il·luminació  tènue que ens farà estalviar consum energètic” explicà Albert Casart, enginyer del Pla Barcelona que impulsa l’ampliació de l’aeroport. Estalviar energia és el motiu de les instal·lacions de 800 plaques solars que escolten l’edifici dissenyat per Bofill i que seran les encarregades d'escaldar el 70 per cent de l’aigua que es consumeixi. La instal·lació compta amb un sensor que gradua automàticament la intensitat de la llum artificial dels espais públics i que permet estalviar considerables quantitats d’energia en els moments de manca de llum natural.

]]> <![CDATA[W Barcelona presenta l’ambiciós i emblemàtic projecte dissenyat pel prestigiós Arquitecte Ricardo Bofill]]>
W Barcelona ha estat dissenyat pel prestigiós arquitecte barceloní Ricardo Bofill. Conegut pels seus  dissenys arquitectònics com la seu de Shiseido a Tokio i les seus socials de Cartier i Christian Dior a Paris, els projectes de Bofill arreu del món confirmen la seva habilitat per concebre en harmonia amb les diferents cultures locals, reforçat per la seva enorme capacitat global.

Destacant amb la seva impressionant presència sobre la costa i el paisatge urbà, el disseny de Bofill de W Barcelona s’inspirà en la vela d’un vaixell. L’edifici s’ha convertit en una referència local com “La Vela”.

En la seva indiscutible vocació d’icona en l’ambiciós pla de renovació urbana de la costa catalana, l’esvelta vela d’aquest hotel de 26 plantes situat perpendicularment en el dic, ofereix des de cadascuna de les habitacions espectaculars vistes sobre el mar i la ciutat.

Avui, les autoritats i representants de l’Ajuntament i de l’Autoritat Portuària s’uneixen a l’entorn de Bofill i W Hotel Worldwide en un acte que ha tingut lloc a l’hotel que marca la finalització de la emblemàtica torre. Els convidats tindran l’oportunitat de visitar el W Barcelona, que sense cap dubte serà el buc insígnia de la marca W a Europa Occidental quan s'inauguri amb gran expectació aquesta propera tardor.

“Barcelona és una barreja de totes les arquitectures. Tenim de tot. Un urbanisme excel.lent i la més increïble variació d’exemples arquitectònics, des dels murs romans fins les icones més modernes” ha dit Ricardo Bofill. “La ciutat és el resultat de centenars d’arquitectes treballant junts durant 200 anys. Esperem que W Barcelona passi a formar part d’aquesta historia.”

]]> <![CDATA[Ricardo Bofill realitzarà el projecte per a la seu de la fundació Albeniz a Santander ]]>
Paloma O’Shea va assenyalar que al mes de Juliol es presentarà el projecte que realitzarà l’arquitecte Ricardo Bofill.

El projecte de la futura seu permanent de la Fundació Albeniz a Santander anirà a càrrec de l’arquitecte Ricardo Bofill i serà presentat el proper mes de juliol, coincidint amb la col.laboració a la capital càntabra de la Trobada de Música i Acadèmia.

Així ho ha anunciat avui la presidenta de la Fundació i Directora de la Trobada, Paloma O’Shea, i aviat donarà més detalls sobre els terminis i contingut de la seu, que s’obrirà en Cueto
Valdemoja.

]]> <![CDATA[La nova terminal 1 de Barcelona serà l'enveja d'Europa segons Star Alliance]]>
En la seva opinió, la terminal barcelonina superarà en molts aspectes a la T-4 de l’ aeroport madrileny de Barajas, que "té molts colorins i és molt bonica", però resulta menys pràctica i eficient que la catalana. Segons diu, es tracta d’una estructura de "hub excepcional", només comparable amb els més moderns aeroports asiàtics.

Quan estigui a ple rendiment, la T-1, dissenyada per Ricardo Bofill en forma d’espasa i amb una superfície de 525.000 metres quadrats, -equivalent a uns 850 camps de futbol-, permetrà a tot l’ aeroport acollir a uns 55 milions de passatgers, a més de poder efectuar fins 90 operacions per hora.

]]> <![CDATA[Aprovat el projecte Bartolomeo de Dniepropetrovsk]]>  
El projecte fou presentat de forma contundent per Ricardo E. Bofill. La sessió del Consell es celebrà a la seu de la direcció d’arquitectura i planificació de l’Ajuntament de Dnepropetrovsk el 19 de desembre de 2008 i despertà molt interès en la ciutat. Estaven presents tots els membres del Consell urbanístic, nombrosos arquitectes, periodistes, funcionaris de l' administració municipal, professors i estudiants d'arquitectura. 

La discussió sobre el projecte va tenir un component emocional, per la càrrega de l’emplaçament privilegiat, com peça culminant al final de l’històric eix Karl Marx. L’arquitecta en cap, Julia Sayenko, l’arquitecte honorífic i ex- arquitecte en cap de la ciutat, Viacheslav Vnukov, i altres membres  del Consell, van destacar les qualitats del projecte. L’arquitecte català ha treballat amb cooperació amb l’arquitecte ucrainià Vadim Kozlov – actuant com arquitecte local.

És el segon projecte de Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura que ha obtingut l’aprovació d’un Consell urbanístic municipal a Ucraïna  -el primer fou a Kiev el desembre de 2007 - i un dels molt escassos projectes d’arquitectes estrangers aprovats a Ucraïna.  

]]> <![CDATA[Hotel The Vine]]>
Després de visitar The Vine, Alberto Joao Jardim, President del Govern Regional, comentà que l’hotel es pot considerar com una de les "meravelles del món", senyalant que és "una magnífica obra d’arquitectura". Segons l’empresari Antonio Henriques el disseny de l’hotel "representa un homenatge al vi de Madeira".

]]> <![CDATA[ S'inagura el W Barcelona]]>
Des del punt urbanístic el projecte es troba en una posició estratègica entre l’aigua i la ciutat, amb l’apertura de la Nova Bocana que separa el port industrial del civil i generant noves infraestructures públiques, nous espais urbans, inclosa la Plaça Rosa dels Vents (un balcó sobre el Mediterrani) i zones d’oci i aparcament.

W Barcelona és el primer hotel amb accés directe a la platja i el primer gran hotel en el Passeig Joan de Borbó. L’hotel de 26 plantes té 473 habitacions (incloent 70 suites), un Bliss Spa i gimnàs, un restaurant d’Autor conduït  pel chef català Carles Abellán, un bar a la terrassa , piscina i cabanyes a la platja.

]]> <![CDATA[Un gran complex científic innovador contra l' Alzheimer dissenyat per Ricardo Bofill Taller de Arquitectura]]> La Fundació Pasqual Maragall impulsa la creació d' un gran complex científic innovador contra l'Alzheimer. Les obres obres estaran a càrrec de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, i el centre s' ubicarà en un edifici de 30.000 metres quadrats davant de l' Hotel Vela de Barcelona. S'espera que estigui operatiu el 2012 i a ple rendiment el 2015.

En un acte celebrat aquest dilluns a l' Hotel Vela, davant d' una multitud d'assistents, i que va comptar amb la presència de la ministra de Sanitat i Política Social, Trinidad Jiménez, i el president de la Generalitat, José Montilla, Maragall i Camí van explicar el projecte 'Barcelona Beta', una iniciativa pública - privada que té com primer objectiu la construcció del citat complex.

El centre vol convertir-se en capdavanter de projectes d' investigació innovadors contra l' Alzheimer, però també comptarà amb un centre de dia i de diagnòstic d' aquesta malaltia neurodegenerativa, de la qual es desconeixen encara les causes.

]]> <![CDATA[ L’arquitecte Ricardo Bofill rep a Itàlia el premi De Sica]]>
Aquets premis es concedeixen des de 1975 a personalitats destacades de les arts, la ciència i la societat, encara que es centren en el món del cinema, ja que van néixer lligats a les Trobades Internacionals de Cinema a Sorrento.

En aquesta categoria varen rebre premis els actors italians Claudio Bisio, Giovanna Mezzogiorno, Luca Argentero, Antonio Albanese, Massimo Boldi, Ilaria Occhini y Jasmine Trinca, el productor Alfredo Bini i els directors Neri Parenti i Marco Pontecorvo, fill del mític Gillo Pontecorvo.

Bofill fou premiat en la categoria d’arquitectura, el guardó de música va recaure en el tenor Andrea Bocelli, en pintura fou per al italià Enzo Cucchi i en dansa, per a la ballarina russa Maja Plisetskaya.

També van rebre premis  l’escriptora Dacia Maraini (literatura), l’actor, cantant i compositor Moni Ovadia (teatre) i l’oncòleg i ex ministre de Sanitat italià Umberto Veronesi (ciència).

A més, el jurat dels premis va tenir un record per el presentador de televisió Italo-nord-americà Mike Bongiorno, que va morir el passat 8 de setembre, i la família va rebre el guardó que es concedeix a aquells personatges de la societat.  

En declaracions a Efe, Bofill assegurà que aquest premi és especial per a ell, no només per la seva intensa relació amb Itàlia, sinó per la persona de qui ho ha rebut. "No vaig a buscar tots els premis, només els que m’agraden, i aquest, donat per Napolitano, que en aquest moment és exemple d’honestedat i de valor, m’ ha agradat", digué Bofill després de la cerimònia i afegí que amb el cap de l’Estat italià l'uneix una relació d’"amistat", ja que es coneixen "des de fa molt temps". De fet, l’arquitecte espanyol creuà unes paraules amb Napolitano quan va acceptar el guardó, amb les que es van saludar i recordaren vells temps, segons va dir.

Bofill, de mare italiana, va aprendre a parlar aquest idioma de petit, i es va declarar admirador  del país transalpí, en el que ha construït edificis en ciutats com Florència, Bolonia o Salerno, així com de  la seva manera de ser, "molt mediterrània", com la de Catalunya, i va agregar que els habitants de ambos territoris són "cosins".

L’ arquitecte espanyol revelà que actualment està portant a terme un projecte precisament a Salerno (sud d’Itàlia), i un altre a la propera Nàpols, malgrat que no va especificar de quin tipus d’edificis es tracta.

]]> <![CDATA[Ricardo Bofill presenta al Fòrum Eurocities el projecte del "Barrio de la Paz” a Murcia.]]>
Fill i net d’arquitectes – el seu pare va fundar el 1963 l’estudi Taller d’Arquitectura, del qual es vicepresident - , Bofill “junior” va visitar el dia anterior la casa de la Presidenta de l’associació de Propietaris de “La Paz”, Bienvenida Moroño, per transmetre confiança als veïns i garantir que en 2010 iniciaran les obres. “Després de cinc anys ha arribat el moment de deixar-se de tràmits, paperam i lluites intestines i començar a construir. Només busquem que la gent visqui millor” va remarcar Bofill, qui va disculpar l'absència del seu pare i mentor. “És a Rússia, un país  - va apuntar l’arquitecte amb un currículum on els títols de les universitats com Columbia, Harvard i UCLA es succeeixen – més avançat que Europa en vivenda econòmica i social. Allà trobem aquest problema de “la Paz” multiplicat per mil”.

El projecte de “La Paz” dissenyat per l’estudi Taller d’Arquitectura per encàrrec del promotor José López Rejas planteja l'enderrocament de les 1.502 cases socials de 45 metres quadrats del polígon  i la construcció de 3.000 vivendes noves – 1.502 reservades per als actuals propietaris – en 64 edificis de 5 a 24 plantes, a més de nous aparcaments subterranis, vials, zones verdes i espais comuns. Catorze hectàrees de superfície al centre de la ciutat que, com va recordar Bofill als membre del Fòrum  Eurocities, arrossega problemes d’exclusió social.

“No anem a treure la propietat als veïns – va insistir - sinó a ventilar el barri amb nous carrers, amb una nova tipologia de vivendes, amb nous espais interiors i noves façanes. Volem integrar un espai públic a la ciutat i, sense els veïns, això no seria possible, per la qual cosa diem que aquí hi ha molta reubicació i diàleg. Ara ens toca arreglar el problema ja que els veïns estan molt frustrats”.

Fitxa del projecte
 ]]> <![CDATA[ United repta a Lufthansa i crea un gegant de l’ aire]]>
El quartell general de l’empresa més gran del món ha escollit la direcció més prestigiosa del CBD, 77 Wacker Drive, per ubicar la seva seu. És la torre del “loop” que ha guanyat més premis en l’historia moderna de Chicago, desenvolupada per el llegendari promotor Mike Reschke, el client americà més famós de l’arquitecte Ricardo Bofill, amb qui l’uneix una relació professional de 25 anys que ha significat grans obres a Chicago firmades per ambos, com la seu JP Morgan.

Amb 204 metres d’altura i 51 pisos, aquesta torre de granit i vidre fins i tot ha estat afalagada  pel President Obama, que s’hi ha referit com la torre més bella de la seva ciutat. Amb una eficiència del 90% i una rendibilitat que ha batut molts rècords, la seva pausada elegància basada en el gravitas d’un classicisme etern més vertical que mai, malgrat la seva talla mitjana, ha captivat a tothom amb les seves proporcions, els seus materials i els seus famosos halls d’entrada de marbre i els seus ascensors de fusta. 

La torre i el despatx del conseller delegat de la nova companyia, Jeff Smisek, ha estat l’escenari de multitud de pel·lícules com “El Negociador” o “Batman el cavaller fosc”. Jeff Smisek podría ser el proper Batman. Nascut fa 55 anys, ocupava aquest mateix lloc a Continental. Glenn Titon assumirà la presidència no executiva. Amb el repartiment de poders, l' aerolínia manté el nom comercial (United) i la seu i l’altre la cúpula directiva, les aerolínies defensen que es troben davant d’una fusió entre iguals.

Els accionistes d’ United  controlaran el 55% de la nova empresa i els de Continental el 45%, amb un intercanvi de títols. L’operació que ja es va intentar sense èxit el 2008 i que ara està valorada en 3.170 milions de dòlars (2.403 milions d’euros) ha estat liderada per el que serà el màxim executiu de la nova empresa, Smisek, que després de conèixer per la premsa nord-americana  que United mantenia negociacions per fusionar amb altres aerolínies (US Airways) va prendre la iniciativa i telefonà a Titon. “El meu millor company potencial s’estava aparellant amb un altre i el vaig aconsellar que canviés i es decantés per la nena bonica” va explicar ahir Smisek.

L’operació amb que les dues empreses busquen trobar grans dimensions fora del seu país i defensar-se dels seus competidors domèstics de baix cost, crearà una empresa amb uns ingressos conjunts de 29.000 milions de dollars (21.800 milions d’euros el 2009) i una capitalització de 6.800 milions. Aquest és el segon gran moviment de concentració als Estats Units en el sector aeri, després de la unió entre Delta i Northwest el 2008 i es produeix al mateix temps que la fusió d’Iberia i British Airways a Europa, procés que es tancarà a finals d’aquest any. Les empreses americanes esperen aconseguir unes sinergies anuals de 1.200 milions a partir de 2013, malgrat que no existeixen duplicitats entre les seves rutes i que ahir van assegurar que les reduccions d’ocupació seran mínimes. Els dos membres de l’aliança,  Star Alliance com Lufthansa comptem amb 88.00 treballadors.

]]> <![CDATA[Solució de façanes de la Terminal 1 firmada per Ricardo Bofill]]>
El vidre ha estat  fixat a l’estructura mitjançant un ancoratge que esta format per dues peces, el disseny del qual permet alinear la façana i corregir amb una tolerància definida la desalineació de l’estructura d’acer.

La façana presenta una elevada transmissió lluminosa i l’acabat d’estructura en color blanc col·labora amb la reflexió de la llum. Al mateix temps hi ha una menor absorció de calor per part de l’estructura i es redueixen les deformacions i tensions per dilatació.

]]> <![CDATA[L’ aeroport de Barcelona rep el premi al millor aeroport d'Europa]]>
El premi, otorgat en el marc de la 20a Assemblea General Anual d’ ACI, ha estat concedit a l’aeroport barcelonès basant-se en l'excel·lència i els èxits en àrees com són la qualitat dels serveis (tant per als usuaris com per a les companyies), l’oferta comercial, seguretat o la consciència mediambiental, entre d'altres.

En aquest sentit, el jurat ha valorat positivament l’aposta de l’aeroport de Barcelona en fer de la T1 una Terminal pensada per satisfer les necessitats del passatgers i les companyies mitjançant l’aplicació de les últimes tecnologies. El seu disseny lineal i ampli, així com l’agilitat dels processos, facilita el pas dels usuaris per la nova infraestructura.

]]> <![CDATA[ Ricardo Bofill dissenya la nova seu Desigual]]> Ricardo Bofill dissenya la nova seu Desigual, empresa de moda catalana.

El edifici ha estat ideat com una morfologia urbana inspirada en la Barceloneta: carrers estrets desembocant cap una ombrejada plaça interior.

La planta es de forma triangular per recollir, per un costat, les línies urbanes tant pel que fa el corredor del Passeig de Borbón, com el passeig marítim provinent des del Forum, i d’altre banda, a l’oest, la façana de la plaça exterior Rose del Vents, una plaça verda i mineral que s’enfila a mirar directament l’horitzó del mar, una espectacular aportació al nou urbanisme de Barcelona, dissenyada per Bofill.

Desigual ha explicat que traslladarà tot el seu equip de disseny de més de 120 persones a la nova seu, que compartirà espai amb la resta dels departaments. Amb una plantilla de prop de 2.000 persones Desigual preveu ampliar aquest any el seu nombre de tendes pròpies en el mon fins a 180.

La firma de moda Desigual, propietat de Thomas Meyer i Manel Adell ha pagat 22,5 milions d’euros per a la seva nova seu corporativa.

La finalització del projecte, amb una superfície de 11.000 metres quadrats, es preveu per a finals de 2011.

]]> <![CDATA[ W Barcelona de Ricardo Bofill va rebre ahir el guardó a la “Millor arquitectura exterior de l’hotel d’ Europa 2010”]]> W Barcelona de Ricardo Bofill va rebre ahir el guardó a la “Millor arquitectura exterior de l’hotel d’ Europa 2010” per els prestigiosos guardons Villégiature”

Aquest reconeixement reflexa la passió i el compromís de Ricardo Bofill i W Hotels pel disseny i l’arquitectura en cadascú dels destins de la marca en tot el mon.

La cerimònia d’entrega dels guardons Villégiature va tindre lloc ahir a Paris i comptà amb una amplia representació del sector turístic i hoteler, així com mitjans de comunicació internacionals.

Entre els components del Jurat de l’edició d’aquest any dels Prix Villégiature Awards es troben professionals de la comunicació, directius de companyes hoteleres i personalitats del mon de l’arquitectura i l’art.

En la seva categoria, W Barcelona s’ha imposat als quatre nominats: Domaine de La Bretesche i Hotel de La Citadelle (Francia); Villa Kennedy (Alemania); i Hotel des Trois Couronnes (Suiza).

]]> <![CDATA[Ricardo Bofill dissenya la nova seu Desigual, empresa de moda catalana.]]>  
El edifici ha estat ideat com una morfologia urbana inspirada en la Barceloneta: carrers estrets desembocant cap una ombrejada plaça interior.

La planta es de forma triangular per recollir, per un costat, les línies urbanes tant pel que fa el corredor del Passeig de Borbón, com el passeig marítim provinent des del
Forum, i d’altre banda, a l’oest, la façana de la plaça exterior Rose del Vents, una plaça verda i mineral que s’enfila a mirar directament l’horitzó del mar, una espectacular aportació al nou urbanisme de Barcelona, dissenyada per Bofill.

Desigual ha explicat que traslladarà tot el seu equip de disseny de més de 120 treballadors a la nova seu, que compartirà espai amb la resta dels departaments. Amb una plantilla de prop de 2.000 persones Desigual preveu ampliar aquest any el seu nombre de tendes pròpies en el mon fins a 180.

La firma de moda Desigual, propietat de Thomas Meyer i Manel Adell ha pagat 22,5 milions d’euros per a la seva nova seu corporativa.

La finalització del projecte, amb una superfície de 11.000 metres quadrats, es preveu per a finals de 2012.

]]> <![CDATA[Ricardo Bofill dissenya la "sòbria i senzilla" biblioteca Vaclav Havel a Praga]]> L’ immoble, nomenat "La casa junto a la Columna de Drahomira", es d’ estil barroc, si bé en ell han deixat la seva  empremta tots els estils arquitectònics des del Renaixement.

"Hem transformat l’ edifici i mantingut l’ arquitectura, amb una actitud de respecte amb els detalls i tots els elements i materials", afegí Bofill.

La seva cèntrica situació, en la Placa de Loreto i a poca distancia de la Catedral de San Vito, al Castell de Praga, el converteix en un lloc privilegiat.

Aquí estaran a disposició dels investigadors documents, cartes i altres escrits de l’ ex president txecoslovac, que cobreixen un període de 50 anys de la historia del país centreeuropeu.

"La Biblioteca podria fer molt més, tant aviat com es resolgui el tractament dels arxius. I voldria que tingués un format de club i no de partit polític; que fos un recés de vida espiritual, cultural, polític", digué Havel.

El ex mandatari traslladarà aquí la seu de la seva  oficina i d’ algunes societats sense ànim de lucre vinculades a ell.

També acollirà a la Fundació Zdenek Bakala, que du el nom d’ un magnat del carbó i gran mecenes d’ aquest projecte, pressupostat en 8 milions d’ euros (11 milions de dòlars).  La inauguració està prevista en dos anys.

Las obres anteriors de Bofill a la capital txeca van ser a l’ altre costat del riu Moldava, en el barri industrial de Karlín, on ara té un altre projecte d’ oficines en marxa.

"Es la reconstrucció d’ una fàbrica, més bonica que aquesta. Un projecte amb Bakala, per convertir-se en la seu de l’ editorial Ekonomia", precisà l’ arquitecte.

]]> <![CDATA[Conservacionistes destaquen la dedicació de Ricardo Bofill al patrimoni industrial de Praga]]>
Algun dels complexos industrials han estan reconstruïts per servir altres propòsits, tal com galeries o oficines, mentre que altres han estat completament demolits.
Els protectors del patrimoni han estat reunint documentació dels edificis durant sis anys que ara els agradaria utilitzar per a la seva protecció.

 Els edificis industrials s’estenen per tota la ciutat des que Praga solia ser el centre industrial per mes de 150 anys. No obstant això, la seva fesomia ha canviat considerablement en aquest respecta en la passada dècada, quan les fabriques han deixat pas al desenvolupament de l’habitatge, ha escrit el diari.

Els promotors sovint estan ansiosos per comprar aquest complexos industrials, especialment si estan situats a prop del centre de la ciutat, però no amb la intenció de renovar-los per a nous propòsits. Ells simplement volen destruir-los per complet i construir noves cases al seu lloc.

“Aquesta es la raó perquè hem creat la documentació d’antecedents per a la seva possible protecció” ha dit Michaela Ryskova de l’ Institut Nacional del Patrimoni a
Ostrava, Moravia del nord, que te molta experiència en la reconstrucció d’instal•lacions industrials abandonades.

Ara els experts hauran de reunir totes les dades sobre “patrimoni industrial” a Praga i altres ciutats i presentar-ho al Ministeri de Cultura que es l’encarregat de les llistes del immobiliari protegit.

Hi ha un únic criteri per introduir un edifici industrial en la prestigiosa llista: ha de ser únic en un o mes aspectes, per exemple,  gracies a les seves soluciones tecnològiques, elements arquitectònics o importància, ha afegit el diari.

Menciona alguns exemples de reconstruccions d’ antigues fàbriques de mes o menys èxit.

Del 2003-2008 l’arquitecte Ivan Kroupa convertí un complex d’edificis industrials del segle 19 en el districte de Helsovice en el Centre DOC d’ Art Contemporani amb espaioses sales d’ exhibició. El centre no amaga la seva aparença moderna minimalista darrere d’una façana històrica.

Altre reconstrucció d’èxit es també un  projecte privat. L’arquitecte Josef Pleskot va convertir una antiga fàbrica familiar de 1884, que produïa mesuradors d’aigua, en procés de restitució en la dècada de 1990 i va construir-hi una galeria i una oficina del seu estudi arquitectònic, mentre que preservà la “ bellesa industrial” de l’antiga fàbrica en la màxima mesura.

La abandonada sala de producció CKD a Praga-Karilin va ser recientment restaurada pel famós arquitecte Ricardo Bofill i Jean Pierre Carniaux en un edifici administratiu connectant elements històrics i moderns.

“En la meva opinió, el projecte mes sorprenent es l’establiment de la MeetFactory per David Cerny (artista), que es correspon amb les tendències actuals a Europa Occidental” va explicar al diari Eva Dvorakova de l’ Institut del Patrimoni de Praga.

L’edifici de tres pisos de trens antics al final de l’estació Smichov va ser dilapidat per anys fins 2007 quan Cerny juntament amb altres artistes van obrir un centre de cultura dins d’un ambient tosc i autèntic, escriu MfD.

D’altre banda, alguns projectes a Praga han fracassat des del punt de vista arquitectònic, per exemple, el complex residencial construït en lloc de l’antiga fàbrica de cervesa Vinohrady, fundada en 1895, una part de la qual es va cremar l’any 2000.
]]> <![CDATA[L’ arquitecte espanyol Ricardo Bofill visita la ciutat de St. Petersburg per al seguiment del projecte]]>
Bofill o “Mestre” com es referien a ell en una conferència de premsa organitzada en honor de la seva visita a la ciutat, ha dissenyat mes de 1.000 projectes per a més de 50 països i es propietari del Taller d’ Arquitectura a Barcelona. Juntament amb aquest equip d’ arquitectes, Bofill ha creat l’ aeroport de Barcelona i el Teatre Nacional de Catalunya, l’ oficina central de Cartier i Christian Dior a Paris, l’ Edifici Shiseido a Tokio i el Derbon Center a Chicago, sent els dos últims gratacels.

Encara que St. Petersburg fou dissenyada amb la participació de molts arquitectes d’ altres països, avui dia es estrany trobar un arquitecte estranger que treballi a la ciutat. La raó principal d’ això radica en l’estancament de l’ arquitectura que va tenir lloc durant la segona meitat dels 90, un període en el qual tots els edificis i apartaments dissenyat eren en essència el mateix.

Una altra raó per la falta de projectes arquitectònics estrangers a St. Petersburg, segons els analistes, es la dificultat per als arquitectes estrangers adaptar els seus projectes a les normes – en particular, normes de seguritat – que difereixen dràsticament de les de’ Europa. Per tant, el treball fet per Bofill – un arquitecte post modern espanyol – i desenvolupat per RBI Holding sembla que va a destacar a St. Petersburg.

“Ha segut un honor i al mateix temps un repte per a mi rebre una oferta per crear un projecte en la part històrica de St. Petersburg”, ha dit Bofill. “St. Petersburg es una ciutat única que per 300 anys ha estat desenvolupada d’acord amb un pla únic. Es realment una sort per a nosaltres dissenyar un complex just al centre d’aquesta zona”.

Tot i la cèntrica ubicació del projecte a Novgorodskaya Ulitsa entre el Monestir Alexander Nevsky i la Catedral Smolny, els edificis veïns no son tan atractius. El maó vermell del Centre de Documentació d’una banda i unes poques empreses industrials que no funcionen adornades de nombroses canonades per l’altra. Una vista distant de la Catedral Smolny però pot ser capturada des de les finestres dels apartaments.

“Hem adaptat el nostre projecte una mica perquè coincideixi amb l’estil arquitectònic dels edificis que l’envolten” digué Bofill. “La nostra filosofia es que si un lloc encara no està al mateix nivell que la nostra estructura arquitectònica, depèn de nosaltres de posar-lo a la par. Hem de crear un punt d’inflexió per al futur desenvolupament de la zona de manera que tot el centre històric pugui aconseguir el seu potencial arquitectònic”

“Esperem que en deu anys aquesta zona es transformarà completament” va afegir Eduard Tiktinsky, president de la companya RBI. Segons Tiktinsky, el 30 per cent dels apartaments ja s’han venut, juntament amb 20 per cent de l’espai comercial.

El complex acabat, un 70 per cent en l’ actualitat, consistirà d’un edifici d’apartaments i un centre de negocis i segons descriu Tiktinsky com d’ estil neoclàssic entre 9 i 12 pisos, de colors brillants i amb columnes que decoren la façana central.

“El complex combina diferents estils del passat i el present i es un clar exemple de classicisme modern” ha dit Bofill. “Coincideix amb l’ ambient de St. Petersburg i els seus ciutadans, segurs de si mateixos, ambiciosos, pragmàtics i romàntics al mateix temps”.

“Tinc una gran experiència i no cal fer una cosa massa atrevida per provar-me a mi mateix. Es mes important per a mi comprendre la ciutat. No vull crear una cosa que no es barregi” ha afegit. “No volem una arquitectura de luxe –  volem que sigui elegant i sofisticat.
]]> <![CDATA[Presentació del projecte “Oceànic” dissenyat per l’ arquitecte Ricardo Bofill]]>
En la presentació del projecte “Oceànic” dissenyat per l’ arquitecte Ricardo Bofill, els responsables de la mercantil han avançat que, segons el que es preveu, les obres de construcció del centre arrancaran en el primer trimestre de 2013 i s’obrirà al públic durant la segona meitat de 2015.

L’alcaldessa de València, Rita Barberá, que ha presidit la presentació junt amb Bofill i els directius d’ Unibail-Rodamco, ha qualificat el projecte d’una “magnífica noticia” la qual avala que la ciutat “segueix sent triada pels grans inversos del mon” i ha aventurat que el centre es convertirà en una “nova icona arquitectònica” de la capital.

Segons ha explicat el director general per a Espanya de la companya inversora, Simon Orchard, “Oceànic” s’assentarà en una parcel•la de 77.800 metres quadrats que pertanyen al pla parcial “Fuente San Luis” al costat de la intersecció de la V-31 i la V-30 a l’entrada sud a la ciutat.

Aquesta ubicació dotarà al complex comercial de “gran visibilitat” i una “excel•lent accessibilitat” a través del transport públic i privat tant per als ciudatans de València com als visitants de poblacions properes, als quals també està dirigit.

El projecte, firmat per Bofill, pretén convertir-se en una nova icona arquitectònica de la ciutat i comptarà amb 200 locals de marques nacionals i internacionals distribuïdes en 97.000 metres quadrats de superfície a tres nivells, i disposarà de 45.000 places d’aparcament gratuït.

Orchard ha destacat que l’obre suposarà per a la companya una inversió de 265 milions d’ euros, una quantitat a la qual s’ha d’afegir la inversió indirecta del futurs operadors i altres 600 milions d’ euros en accessos i altres infraestructures previstes en el projecte d’urbanització ja aprovat per l’ajuntament de València.

La inversió comportarà la creació aproximadament de 2.500 nous llocs de treball directes i altres 1.000 indirectes durant les obres de construcció, segons la inversora, que compta amb 77 centres comercials a tot el mon, 15 d’ells a Espanya, entre els quals es troben La Vaguada (Madrid), La Maquinista (Barcelona)  i Bonaire (València).

Sense concretar, Simon Orchard ha avançat que “Oceànic” comptarà amb alguna atracció o novetat que la diferenciï de la resta d’oferta existent, i ha calculat que passaran pel complex “ prop de 12 milions de persones a l’any”. L’ alcaldessa ha aplaudit una iniciativa que segons la seva opinió contribuirà a dinamitzar l’economia en un moment de crisi i ha destacat els llocs de treball i la riquesa que generarà, ja que València es una ciutat que “no s’atura” i “segueix el camí correcte”

Ha definit el projecte de “seriós, professional, i innovador”, a més de comptar amb el “valor afegit” de la “bellesa” de l’arquitectura de Ricardo Bofill, qui signa el que serà “una nova icona de València”.

Per la seva banda, l’arquitecte ha destacat la “funcionalitat i personalitat” del nou centre comercial, un complex de “volumetria baixa però allargada” on la llum i els tarongers – “tal i com va sol•licitar Rita – seran els protagonistes.]]> <![CDATA[El projecte “Tomorrow Plaza” de Ricardo Bofill per a la companyia Vanke]]>
Sobre un terreny de 199.300 m2, el projecte amb una superfície total construïda de 597.900 m2 i un ràtio de 3, integra dues àrees clarament diferenciades. L’’area nord està reservada a les vivendes, amb 23 edificis residencials, 3 nivells de guarderia i zona comercial. L’àrea sud es bàsicament comercial, incloent 3 edificis d’apartaments, un edifici d’oficines de 30 plantes i eixos comercials.

Les tipologies residencials viarien de 74 a 138 m2, amb un preu inicial de 7800 yuan/m2 i preu màxim de 11.000 yuan/m2, sent el preu mitjà 10.000 yuan/m2.

Aquest ambiciós projecte urbà, arquitectònic i paisatgista, reforçat amb un sistema de transport eficient, té un enorme potencial de desenvolupament.]]> <![CDATA[Un "germà menor" de l’ Aeroport de Barcelona]]>
El projecte presentat per Bofill i el seu estudi d’ arquitectura preveu que la nova versió de l’aeroport tingui capacitat per entre 2,5 i 3 milions de passatgers anuals. Es tractarà d’un àrea útil per a una Terminal de uns 26.000 metres quadrats, amb cinc passarel•les d’accés a les aeronaus i un territori “tècnic” d’un 80.000 metres quadrats. Es preveu que el complex podrà servir a 10 avions simultàniament.

“Jo veig aquesta terminal com una petita pedra preciosa. Correspondrà a les tecnologies mes avançades de l’ actualitat, però al mateix temps serà un projecte econòmicament rentable” comenta Bofill. “Un aeroport es un element estètic que presenta la ciutat als seus hostes. Suposa mes llocs de treball i un impuls  per al desenvolupament de tota la ciutat, no solsament des del punt de vista industrial, sinó també en la seva qualitat com un centre turístic i cultural”, precisa l’arquitecte espanyol.

Segons detalla l’equip de Bofill, el seu projecte estipula que durant tot el període de construccions els terminals existents segueixin funcionant. Tant aviat estigui acabat el nou edifici, se sotmetran a reconstrucció per convertir-se desprès en oficines administratives o hangars. Es preveu que a finals de 2012 sigui presentat ja el projecte definitiu, mentre les pròpies obres trigaran uns dos anys més en dur a terme.

L’aeroport de Perm no es l’únic projecte que Ricardo Bofill Taller de Arquitectura realitza a Rússia. L’estudi es també autor del centre d’oficines Smolenskaya a Moscú i de diversos projectes importants a Sant Petersbug que, un dels quals, un complex d’apartaments mix-use, està actualment en etapa d’edificació.

]]> <![CDATA[El “Crescent” de Salerno surt de la terra ]]>
Las façanes es realitzaran amb formigó arquitectònic – pedra artificial –, un modern i depurat material sostenible i fort modelat amb un llenguatge clàssic desenvolupat per els constructors baix la supervisió de qualitat artística de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura. Es un formigó arquitectònic elaborat desprès d’ anys de investigació i desenvolupament per l’ equip de Bofill, aplicat ara pels constructors per crear una façana que aguanti  el dur clima mariner, els alts nivells de salinitat i humitat, a més dels vents i la pluja del mar, sent el formigó al mateix temps suau a la vista i noble al tacte.

Des de el punt de vista urbanístic la plaça del Crescent conté unes grans portes urbanes que fan d’ aquest gran espai un connector entre el mar i la ciutat. El paviment de la plaça te una geometria floral i mobles urbans “bancs que s’ adapten al sol com organismes vius”, explicà l’ arquitecte Giorgio Cui. El Crescent en planta baixa te un “strip” de tendes y restaurants.

El pàrking per a tot aquest complex mix-use està en la fase final de construcció pel que fa a la zona pública. Compte amb mes de 700 places.

A més del Crescent (el valor estimat de la inversió es de 100 milions d’ euros), es realitzaran les dues torres: una d’ elles, de la Autoritat Portuària, que transferirà totes les seves oficines (la licitació per al contracte de treball es en curs) i l’ altra torre, de la ciutat,  serà destinada al museu d’ arquitectura contemporània.

En aquesta obra, l’ Arquitecte Ricardo Bofill ha intentat oferir un tractament de l’ espai i un estil de vida basat en la senzillesa, en la Mediterrània, en les essències locals.
]]> <![CDATA[L’equip format per Ricardo Bofill-Taller de Arquitectura i la agència Barcelona Regional ha estat seleccionat per a l’Elaboració de Concepte de la Nova Aglomeració de Moscou.]]>
La ciutat de Moscou estendrà el seu territori en 1600 km2 i multiplicarà per 2.5 el territori de la ciutat actual per a una població de 11.552 milions de persones en els propers anys.

El concurs, que es realitza entre deu equips de diferents països, té com a objectiu la descongestió del centre de la ciutat i la planificació de l’extensió on s’ubicarà el nou centre financer, las administracions de l’Estat, els centres i campus universitaris i científics, i altres equipaments públics.

Es tracta del projecte urbà més gran de la Història de l’Urbanisme.

]]>